HISTÒRIA


QUI ERA L'ALCALDE MARCET

Josep Maria Marcet i Coll fou nomenat regidor de l'Ajuntament de Sabadell l'any 1923, després del cop d'estat de Miguel Primo de Rivera i després d'haver fundat amb el seu pare la secció local de la Unión Patriótica, l'únic partit permès per la dictadura de Primo de Rivera.

Durant la Guerra Civil (1936-1939), Marcet va marxar a la zona nacional i es va allistar a la Falange Española (FE) i a l'exèrcit de Franco. Es va incorporar com a voluntari en una centúria falangista que va combatre al front d'Aragó. El gener de 1939 va entrar a Sabadell amb les tropes franquistes.

Marcet va ostentar la primera tinència d'alcaldia en el primer ajuntament de Sabadell constituït durant la dictadura de Franco. Poc després, el 1942, va passar a ser el batlle de la ciutat -càrrec que va ocupar fins el 1960- i va designar un consistori format íntegrament per falangistes.

Durant la II Guerra Mundial, va donar suport als nazis i va impulsar el reclutament de 29 voluntaris sabadellencs per a la División Azul.

L'any 1941, Detlev Ehlers, cap nacional de les Joventuts Hitlerianes a Espanya, va visitar Sabadell per agrair a les autoritats locals el seu suport a l'esforç bèl·lic dels nazis i va regalar a Marcet un retrat dedicat d'Adolf Hitler.

Mentre va ser alcalde, Marcet va destacar per la depuració implacable de mestres i funcionaris municipals republicans. També va reprimir els treballadors sospitosos de combatre al bàndol republicà o de participar en les col·lectivitzacions. En una població de 74.000 habitants, es van obrir 59.000 sumaris a sospitosos, pràcticament tota la població adulta. Paral·lelament, la Guàrdia Civil, la policia municipal i el jutjat militar també es van aplicar a la tasca repressiva. Es considera que unes 2.200 persones van ser víctimes de la repressió i almenys una vintena van ser afusellades.
  
LA SETMANA TRÀGICA, ORÍGENS DE LA CASERNA

A principis del segle XX, Sabadell era una ciutat industrial d'uns 30.000 habitants i amb un moviment obrer fort i molt actiu. Aquest context va motivar la construcció de la Caserna. Més concretament, els fets succeïts durant la Setmana Tràgica (o "Gloriosa", depenent del bàndol), que va tenir lloc entre el 26 i el 31 de juliol de 1909.

Durant aquells dies, els treballadors van prendre el control de la ciutat arran de la convocatòria d'una vaga general revolucionària contra les lleves de la Guerra colonial, que estava duent a terme la monarquia espanyola al Marroc.

A Sabadell, es proclamà la República federal social i es va cremar l'església de Sant Fèlix. També es van assaltar els jutjats i l'ajuntament, i hi va haver un intent de fer-ho amb el Gremi de fabricants. Les forces policials que hi havia a Sabadell foren completament incapaces de reprendre el control de la ciutat, i van quedar assetjades pels treballadors a l'estació del tren.

Hi va haver diversos morts i ferits a causa dels enfrontaments. Només l'arribada de l'exèrcit i la notícia que la vaga general només havia triomfat a Catalunya, van aconseguir posar fi a la insurrecció.
 
LA CONSTRUCCIÓ DE LA CASERNA

L'any 1909, després dels esdeveniments de la Setmana Tràgica, la burgesia local va entendre que els 15 agents de la Guàrdia Civil i els policies municipals no eren una força suficient per a mantenir l'ordre en una ciutat de majoria obrera. És per això, que van decidir apostar per la construcció d'una caserna de la Guàrdia Civil.

La construcció de la Caserna la van pagar diversos agents. L'Ajuntament es va comprometre a assumir-ne la meitat dels costos, mentre que la resta es va finançar per "subscripció". Les quantitats més generoses les va aportar la burgesia de Sabadell (gairebé tots els grans fabricants) i les seves organitzacions (el banc, la caixa, la companyia del gas).

El disseny va anar a càrrec de l'arquitecte modernista Juli Batllevell, nascut a Sabadell. L'edifici tenia capacitat per a acollir permanentment un centenar d'agents. Ja des de l'inici, la història de la Caserna va estar envoltada per un escàndol de corrupció urbanística, que va esquitxar dos regidors de l'Ajuntament. Finalment, la Caserna fou inaugurada el juliol de 1913.

REPRESSIÓ DEL MOVIMENT OBRER

Des de la seva construcció, i especialment durant la dècada dels anys 20, la Caserna va complir la seva funció original: reprimir el moviment obrer sabadellenc. Fou molt important la seva existència durant la vaga general revolucionària de 1917, ja que la presència de més agents de la Guàrdia Civil va impedir que els treballadors es fessin amb el control de la ciutat (amb un resultat de 13 morts i 35 ferits) i va facilitar l'entrada de l'exèrcit. Es va posar fi a la vaga amb una repressió salvatge.

La Caserna també va tenir un paper cabdal en l'anomenada Època del pistolerisme (1920-1923), període durant el qual la burgesia catalana va reprimir durament i per tots els mitjans el moviment obrer, i especialment la CNT. També va ser una aliada destacada de la Dictadura de Primo de Rivera, en la repressió contra els anarcosindicalistes i el republicanisme federal i catalanista.

L'any 1942, ja en plena dictadura franquista, la Caserna va ser reconvertida en acadèmia de la Guàrdia Civil, deixant d'exercir el seu paper repressor. 

PRIMERS CANVIS DE LEGALITAT I TITULARITAT

La Caserna havia de ser retornada al patrimoni municipal en el moment en què la Guàrdia Civil deixés de fer-ne ús, tal i com establia l'acord de cessió original, aprovat en el Ple municipal de març de 1928.

En virtut d'aquest acord, l'11 de juny de 1998, l'alcalde del moment, Antoni Farrés, va signar un conveni amb el director general de la Guàrdia Civil, Santiago López Valdivieso (del PP), en el qual s'acordava el retorn de la Caserna a la ciutat. Així, el 2 de juny de 1999, la finca quedava inscrita al registre de la propietat número 2 de Sabadell, amb l'Ajuntament de Sabadell com a legítim propietari.

Però l'any 2000, amb l'entrada de Manuel Bustos al govern municipal, el nou alcalde va signar amb López Valdivieso una pròrroga d'ús de la Caserna per part de la Guàrdia Civil, mentre no es fes servir per a d'altres finalitats.

Bustos volia convertir l'antiga Caserna en un "Parc de Salut", un centre d'innovació tecnològica dedicat a la investigació, als serveis i a la docència, entre d'altres, inclós en el projecte de la "Gran Via Digital" i aprofitant a la proximitat de l'Hospital Parc Taulí.

EL GOVERN BUSTOS

L'any 2004, malgrat el projecte de realitzar-hi un complex sanitari, el govern de Bustos va aprovar la segregació de les antigues cavalleries, un espai de 1.700 metres quadrats (el 22% de la finca), per construir-hi habitatges de renda lliure amb un valor estimat d'11 milions d'euros. Això va provocar la impugnació del conveni per part del Ministeri de l'Interior, sota la titularitat d'Alfredo Pérez Rubalcaba (PSOE), i la signatura d'un nou conveni l'any 2006.

Aquest nou acord, aprovat per decret d'alcaldia, establia que l'Ajuntament pagaria 3 milions d'euros i cediria 5.000 metres quadrats de terreny municipal de Sant Pau de Riu Sec a la Guàrdia Civil. L'oposició municipal no ho va acceptar i va presentar un contenciós administratiu l'any 2007. Un any després, el 2008, el Ple municipal va aprovar suspendre el conveni signat amb el Ministeri i les obres per a la construcció dels habitatges van quedar aturades.

Actualment, el conflicte continua vigent. El Ministeri de l'Interior reclama els terrenys i els milions d'euros promesos per Bustos per tal de cedir un espai abandonat que mai no ha estat seu. Mentrestant, la Caserna porta més de tres dècades abandonada i en estat de degradació, malgrat el compromís signat inicialment quan es van cedir els terrenys:

"Si por cualquier circunstancia el edificio objeto de esta cesión dejase de ser destinado a los fines para los cuales fue construido y es ahora cedido, quedará resuelto y sin efecto alguno este contrato, y en consecuencia, revertirá tal inmueble al patrimonio municipal de esta ciudad".

Entrades populars

Imatge
Imatge